Llorenç Isanda

- Cada mirada recrea l’obra. L’ull, la visió, en fa una versió que cada espectador s’emporta i afegeix al seu calaix de sensacions. L’obra s’acaba quan algú la mira i la transforma. Veure ‟el món per un forat” diu una frase antiga. El forat d’allò que sintonitza amb la nostra memòria íntima Que ressona amb records ocults, imatges soterrades al subconscient. Direm: perquè aquestes formes em parlen i no unes altres? Cada retina enregistra una imatge diferent i en fa una obra nova. Cada peça es punt de partida de tants camins tan diversos com mirades.